© 2015, Josse Goffin, Regard à gauche

... les bagants et mi

Avril Gérard

Texte

Bagance : les sins-cour, les sins-vergougne, les rovyisses eyet...

Dj’ a fwait m’ prezintaedje e deus côps_; li deujhinme respond l’ prumî. Li cmince, ça vos pout tchoker, mins c’ est fwait esprès.

Cwè-z è fé ?
Foirceymint, vos av veu totes ces nûtes [meutes] d’ abagants la ki sont k’ evayixhèt noste Urope. Des especes di canvolants, awè ! Des incapåbes. S’ i n’ ont ni ovraedje ni sôs, c’ est k’ i sont todi bons a rén. Adon, cwè k’ on ndè pôreut bén fé ?
Et ça fwait des efants ! Et bén seur, ça vént po profiter d’ nos uros. Oyi : esse nouris, lodjîs et co payîs al djournêye. Nozôtes, nos n’ avans nén dandjî d’ zels. Tolminme, ça aléve netmint mî dins tos ces payis la cwand c’ esteut des colneyes

Et kibén k’ endè va vni ? On n’ è voet nén l’ fén. A foice, èn nos vont i nén bouter a l’ ouxh d’ emon nozôtes. On pôreut ptete kimincî pa les relére. Crustins d’ on costé, muzulmans d’ l’ ôte. Paski tolmonde sait bén ki dsu les crustins, i gn a ni måloniesse ni assazin.
Rén k’ d’ aliner ci sôre di dijhêyes la, ki n’ sont nén ddja des idêyes, dj’ a l’ gote å front, et dj’ a håsse di m’ laver les mwins. Mins mi stilo, i n’ vout rén sawè.

Rassurez vs, mes djins. Ci n’ est nén do tot mes idêyes. Mins c’ est çou k’ on voet ou k’ on-z etind par ci par la. Çoula, et co bén des ôtès prôtes. C' est dit sins cour et sins vergougne. Est ç’ seulmint umin ?

Abagants aviè l’ France et Francès ebagants
Dji cåze del France pask’ i fåt dire ki dj’ so on Francès (årdinwès). Nonna, twè, ci n’ est nén ene maladeye ki s’ prind !
Mi, esse disconte les abagants ou eco bén pire, raecisse, impossibe !
Dj’ a vnou å monde dins on viyaedje al frontire. Dj’ a don todi veu des etrindjirs. Et dj’ n’ a djamåy veyou grande diferince. Sortot k’ c’ esteut des Walons. Avou ça ki sacwants d’ mes tayons end estént eto. Dj’ a stî prof. Dj’ a cnoxhou des scolîs vinous ossu bén di Pologne ki do Senegal, e passant pa ene dozinne d’ ôtes payis, et dj’ n’ a djamåy veu d’ adire etur zels.

Des camaerådes, dj’ end a deus, onk vinou d’ Itåleye, l’ ôte k’ î a skepyî; onk Francès, l’ ôte Bedje, et tos les deus ont stî profs di francès.
C’ est k’ i n’ fåt nén croere : po-z ebaguer, fåt deus cwålités. Dji di bén : cwålités ! El coraedje di s’ displanter po todi. Li volté et l’ ambicion, mågré des taes d’ målåjhminces di rawete, di fé ossu bén ki les cis do payis ki vos rçût.
Tén, po dire li vraiy, c’ est cwè li porcintaedje di familes årdinwesses (des deus costés del frontire) ki n’ contèt nén ou n’ ont djamåy conté des djins vinous d’ ôte pårt ?
Inte di nozôtes soeye-t i dit, dins m’ famile, c’ est l’ contråve. End a deus ki sont-st evoye viker a l’ etrindjir. Et k’ ont stî bén rçûs. Mafwè, c’ est k’ i sont d’ valeur ! Et cwanlminme maryîs avou des « otoctones ».

Si vs estoz curieus, rwaitîz don les letes di moirt dins vos gazetes ordinaires. C’ est cadjolé, edon ? N a des nos d’ totes les cognes, nén djusse des assounances francesses ou walones. Cwand c’ est k’ vos avoz vlou viker sol Tere et ki vos vos rtrovez padzo, ké diferince inte les etrindjirs et ls ôtes ?
Al fén, ridjhans ki, la septante-cénk ans, gn a bén des Årdinwès, francès et walons, k’ ont stî oblidjîs di s’ endaler d’ leu måjhon e-z esperant trover on djîsse po s’ mete al coete del guere. Ç’ a stî çou k’ on lome l’ evacouwåcion. On a stî eto des ebagants !


Gérard Avril, li 3 d’ nôvimbe 2015, scoles di Bive; scolaedje pa les scolîs


Metadata

Auteurs
Avril Gérard
Langue
Wallon