© 2015, Josse Goffin, Regard à gauche

Pign-ponk pol ralî

Jean Goffart

Texte

Spôrts: Les tchafiaedjes do Ptit Louwis / 50.


Adon k’ on n’ sait pus cwè edvinter po diminouwer l’ CO2 et po djoker l’ restchåfmint del Daegne, les otos d’ ralî rôlnut todi e polouwant. 
- Les comikes di Grene Pice eyet Ecolo s’ arindjnut po k’ èm pitite vweteure èn rôle pus dins les grandès veyes sins rovyî k’ i tapnut des takes dissu les vweteures å mazoute.


*


C’ est co todi les ptits k’ on spotche

Eyet no ptit Louwis continouwer insi : « Les gros bateas (pacbots po les naivyinnes di plaijhance [croisières touristiques], et les poite-contneus mannixhnut bråmint dpus k’ nozôtes. Sins cåzer des areyoplanes et do kerozinne trop bonmartchî. Tant k’ åzès oujhenes, ele atchtêynut des droets d’ epufkiner ! Bawaite, tos les gros, on les lait fé »!


Eyet po les vweteures di ralî ?

Les bastixheus d’ otos eyet l’ Federåcion djouwnut å pign-ponk e s’ dijhant k’ i fåreut prinde el vert tchimwin (come dijhnut les djonnes k’ evont roter pol climat (Riloukîz vosse Rantoele 88 p. 18). Mins les adjinçneus d' ralîs pinsnut sortot a l’ cwålité do spectåke ! 

I s’ fåreut tolminme decider a prinde el bon viraedje, ca c’ est ene sacwè k’ est dins l’ air do tins.
Gn a sacwantès samwinnes, Peugot, VW eyet Audi s’ ont minme ersaetchî do Mondiå di ralî-cross a cåze ki ciste aroke la n’ aveut nén vnou clairmint foû.
Paretreut k’ les construjheus èn volnut nén candjî les reglumints. Portant, d’ èn ôte costé, i cachnut felmint di fé des novelès vweteures avou les nouvès tecnolodjeyes. Mins po candjî les regues po les ralîs, i trovnut ki c’ est a l’ Federåcion di mostrer l’ voye a shure. Do costé del Federåcion, i låtchnut ki les fjheus d’ otos doevnut drovi des pisses di tuzaedje.
Cwand dji vos dvizéve di pign-ponk !
Ene afwaire est seure : i volnut trover des rexhowes (solucions) po n’ nén rastrinde les perfôrmances eyet l’ espectåke. Eyet co ! a l’ condicion ki ça n’ costêye nén trop tchir !
Bref a dire, onk dit ene sôre eyet l’ ôte dit l’ ôte. Ene vweteure di coûsse doet rôler avou on moteur al combussion eyet continouwer a fé do brut !
On grand coreu a trové ene vudindje, c’ est Makinen ! Cåzumint tos les ralîs finixhnut l’ djournêye avou ene estape especiåle. Adon, pocwè n’ nén fé rôler l’ vweteure on djoû avou on moteur ordinaire eyet l’ leddimwin avou moteur gatebok (ibride) !
Bén seur ki ça n’ tént nén d’ astampé, hin, çoula !
Tant k’ a no tchampion walon, Neuville, i trove ki des otos avou on moteur maxhî (ibride), ça pôreut passer. Eyet minme mî ki l’ electrike. Mins i rconoxhe eto ki totes les tecnikes po n’ nén furler l’ enerdjeye pôrént co aler po les coûsses so circût mins nén dins les ralîs. Èn fouxhe dedja k’ å frinnaedje wou çki les moenneus s’ amuznut a fé rider l’ oto !


Eyet l’ såvrité laddins ?

Gn a co sovint des accidints dins les ralîs. Adon, radjouter on moteur electrike sereut kécfeye riskeus.
Purdans l’ egzimpe d’ ene vweteure ki s’ eschape su l’ costé del voye. Les djins evont radmint po l’ poûssî. Avou les moteurs electrikes, i pôrént esse electrocutés. Les construjheus èn sont nén presses a prinde des sfwaits risses. Paski c’ est côper l’ coxhe k’ i sont-st ashîs dsu. Vos compudroz k’ s’ i fåt radjouter des batreyes ecolodjikes, ça frè do pwès (200 a 300 kilos d’ pus). Les vitesses di rôlaedje vont baxhî. Houte di çoula, cwand gn åra on sbeulaedje [collision], ça serè pus dandjreus. Tant k’ å pris,... taijhans nos co !
On n’ est nén co foû di spexheur, cwè !


Jean Goffart, li 17 di fevrî 2019

© Licince GNU di libe documintåcion

Metadata

Auteurs
Jean Goffart
Sujet
Sport. Tchafiaedjes do Ptit Louwis
Genre
Chronique
Langue
Wallon
Relation
Revue Li Rantoele n° 89, mai 2019
Droits
© Licince GNU di libe documintåcion, 2019