© 2015, Josse Goffin, Regard à gauche

Li tchvå do mayeur di Bietris (1795)

Dimitri François

Texte

[Istwere]


Li mayeur di Bertrès, li pere Cazin, aveut li tchvå k’ esteut li pus malén do payis. C’ esteut s’ trezôr et i n’ l’ åreut nén co dné po des pîces d’ ôr.Li mayeur esteut tchesseu. Il aléve a l’ tchesse so si tchvå.



On tchvå ki schoûte


Pa des côps, avou les atoumances del tchesse, i dveut leyî si tchvå e plan dins l’ bwès. Ca, po n’ nén piede li cier, li tchivroû, oubén l’ singlé porshût pa les tchéns, il end aléve a pî po trover li biesse catchêye dins les coxhes.
Li tchvå passéve si tins a magnî les setons et les fenaesses des bwès.
A l’ fén del batowe, Cazin shofléve on côp. Li tchvå, ki schoûtéve, cwand il oyeut l’ shoflaedje, i vneut rtrover s’ mwaisse.




Abrocaedje des Francès


Ces påjhûles moumints la ont candjî cwand li revolucion francesse a cmincî. C’ est ki, e 1795, les sôdårs del France ont-st abroké so l’ Årdene.
In bea djoû, on topet d’ sôdårs, avou a s’ tiesse on djenerå poirtant on bicoine, intra dins Bietris. Ci-ci dmanda après l’ mayeur.
A ç’ moumint la, Cazin esteut ddja vî, setch et droet. Li djenerå voleut di tote foice des tcheretes, do four et do strin.

Fidele a l’ idêye otrichyinne, Cazin si rdressa et i lzî djha : « Les fours sont so les cinas (k’ a Bertrès, on dit les traveures), et les strins sont dins les gregnes. Vos è vloz ? Alez les cweri vozôtes-minmes. Mi, mi fonccion m’ espaitche di fé ci sôre d’ ovraedje la. »
« C’ est foirt bén, dit-st i li djenerå, dji va shure tes consiaedjes. Dji kiminçrè pa m’ siervi e t’ måjhon. Alans î. »

Cazin baxha l’ tiesse et moenna li trope dins ses ståves. Les sôdårs prindît tot. Li djenerå, lu, fijheut l’ toû del batisse et la k’ i voet li tchvå do mayeur.
« On-z a ossu dandjî di ci tchvå la. Dj’ el riprind avou ! » dit-st i.

E-z oyant ces mots la do djenerå, Cazin ourit li shofla côpé tot d’ on plin côp. Ene pitite låme si vna mete e l’ coine di si ouy. Ces hapeus la plént tot prinde, mins nén si tchvå.
Tot d’ on côp, vo l’ la k’ i s’ ridresse et toûne li tiesse po vey k’ on sôdår sayive di mete li tchvå padrî ene tcherete.



Rapiçaedje do tchvå


Cwand ces sôdårs la ont yeu fini di tot rapådjner, Cazin s’ leya scheure dins s’ vî fåstroû. Veyant k’ il esteut foirt målureus, ses deus ptits-fis di doze et cwénze ans lyi djhît k’ il alént shure li trope et sayî d’ elzî riprinde li tchvå.
Li mayeur vola-z end aler avou zels. I n’ esteut nén fiyåteu mins i vleut co dire årvey on dierin côp a si tchvå.
Li trope a nd alé après Ofagne. Li mayeur shuveut les sôdårs, tot s’ catchant padrî les håyes.
Li trope n’ aléve nén trop råde, paski les tchårs estént bén tcherdjîs et i rôlént dins des voyes plinnes di bôjhe. Bén seur, li djenerå, lu, avou kékes atchvaleus, esteut evoye bén padvant les ôtes.

Tot l’ monde aresta ås Asnoes [As'nès, Assenois], po moussî dins on cåbaret et î boere.
Veyant l’ nutêye vinowe, les ptits-fis ont stî disteler li tchvå foû del tcherete. Cazin riwaitive tot çoula d’ å lon, veyanmint si ådje.

Tot d’ on côp, on oya on côp d’ shofla ki vneut come di nole pårt. Li tchvå, lu, atindant l’ shofla, peta å diåle et racori po rtrover s’ mwaisse.
Li mayeur monta dsu, et-z erala disca s’ måjhon avou. I fjha ses bagaedjes, dijha adiè a s’ famile et-z end ala disca Cologne po-z î viker l’ restant di s’ veye et-z î mori.


Li moråle nos dit ki : èn ome, voci Cazin, a mî inmé tot leyî toumer : si famile, si mestî, ses cwårs et tot l’ resse, et minme peter å diåle viker dins on ôte payis, djusse po wårder si bén li pus mamé por lu, si tchvå.

Dimitri Françwès, li 5 di djanvî 2022 å lére on scrijhaedje e francès da G. Laport; mwaisse modêye so les Berdelaedjes; modêye Feller-amiståve (tot wårdant les betchfessîs ki sont ddja sol prumî scrijhaedje) so Wikisourd.



Les Francès et les Walons dins l’ istwere


Ci tecse ci a l’ avantaedje di mostrer ene sitouwåcion ki bråmint des Walons n’ kinoxhèt nén : leus innmis d’ todi, c’ est les Francès ; leu « payis », c’ est onk des bokets del Walonreye ki, adon, va avou l’ Flande (dins les Bas Payis Otrichyins) et ossu avou l’ restant des ptits estats almands po çou k’ est del Principåté d’ Lidje.


Nos estans aloyîs insi dispu l’ rashonnaedje del Lotarindjeye et del Djermaneye da Louwis, les deus ptits-fis da Tchårlumagne, dins ene intité ki va divni li Sint Impire Romin Djermanike.

Li Flande n’ est nén dvins å cmince, ca elle est e boket da Tchåle li Tchåve, li France a divni. Mins les Duks di Bourgogne el vont rmete dins leus « Bas Payis », ki c’ est Tchårlukin k’ endè va-st eriter. Adon, leye ossu, divént tere innmeye [ennemie] po les Francès, ki s’ tignèt avou les Espagnols des ans et des razans d’ astok.




Dimitri François, revue Li Rantoele n° 102, été 2022, Neufchâteau, Belgique


© licence de libre utilisation CC-BY-SA 4.0 de la Fondation Wikipedia.



Metadata

Auteurs
Dimitri François
Sujet
Français et Wallons dans l'Histoire. Le maire de Bertrix 1795
Genre
Chronique historique
Langue
Wallon
Relation
Revue Li Rantoele 102 été 2022
Droits
© licence de libre utilisation CC-BY-SA 4.0 de la Fondation Wikipedia.